24 d’agost, 2011

Democràcia real o dictadura de la ignorància? Caminem cap a la post-història

La nova revolució mediàtica uneix als  irracionals i els hi dóna força. Aquesta és una de les conclusions del llibre  "Homo Videns, la societat teledirigida" de Giovanni Sartori. L'autor mostra com la Internet serveix per comunicar als pobres de ment i d'esperit que, si bé sempre havien existit, estaven massa dispersos per tenir cap força que pogués incidir (per exemple) en actuacions governamentals. No passa així en l'actualitat i això crea una situació que pot ser molt perillosa pel esdevenidor de la civilització actual.


Aquesta situació és conseqüència (tal com ja havia dit en Neil Postman) del declini de la cultura escrita i a la seva substitució pel món de la imatge degut principalment a l'aparició de la televisió. La més  recent difusió al públic general de tecnologies de la comunicació com Internet no ha fet més que culminar aquest procés.

La mort de la cultura escrita ens porta a un món d'irracionalitat.


Com diu Sartori, la solució als problemes de la gent cal reclamar-la als polítics de la mateixa manera que la curació de les malalties cal reclamar-la als metges. En canvi avui dia s'atribueixen els problemes als polítics i la solució a la gent. Això encaixa perfectament amb les recents reclamacions del "Indignados" que deien  que volien "más democracia" o una "democracia real" volent dir que la majoria de la població ha de tenir el dret de decidir, per votació popular, sobre qualsevol tema. Això es diu obviant el fet de que la immensa majoria de la població no està capacitada per opinar sobre temes transcendents ni molt menys per influenciar en polítiques governamentals tal com pretenen moltes veus del moviment dels "indignados".

Segons Sartori la causa d'aquesta situació cal cercar-la en que durant les darreres dècades un "lumpen intel·lectual" creat per la televisió s'ha apoderat de l'educació. Els adults actuals educats per aquest lumpen intel·lectual s'han ara  realimentat per la revolució tecnològica de la Internet. El cercle viciòs es tanca quan els mitjans de comunicació actuals són dirigits per la sub-cultura, és a dir, per persones sense cap cultura que donen cobertura mediàtica als fets que proporcionen major audiència de les masses.


Efectivament, en una societat basada en la imatge la Internet i la televisió són dos medis que empobreixen a l'ésser humà.
La imatge fa que el llenguatge s'empobreixi enormement de tal manera que gran part de la població desconeix el vocabulari connotatiu i només utilitza paraules denotatives, és a dir, paraules similars a les que utilitzaven els homes prehistòrics.  Així, cada cop més éssers humans es veuen privats de la capacitat de raonar.  I aquesta és precisament la característica que distingia als éssers humans de la resta del món animal.


Actualment es creen a "vídeo-nens" que no van a l'escola per aprendre sinó simplement a divertir-se i que quan tornen a casa es comuniquen via Internet amb altres video-nens sense cap coneixement ni capacitat de raonament. D'aquesta manera es desenvolupen no com a persones pensants amb capacitat de raonar sinó com a "homes-bèstia" amb un gran desig de veure el que és irreal i que, per tant, poden creure qualsevol bestiesa que se'ls hi hagi dit a través de la xarxa.

Per últim haig d'afegir que crec que la fi de la nostra civilització succeirà quan les hordes consumistes i insatisfetes i sense capacitat per raonar destrueixin els principals centres de producció i distribució. Un cop comenci una destrucció a gran escala per part de la majoria de la població el procés no tindrà aturador.

Les hordes acabaran actuant ja que la seva insatisfacció no pot més que créixer en un món futur de gran desigualtat social que no és altra cosa que el resultat de la falta de raonament dels votants en les actuals democràcies. Internet i les noves tecnologies de comunicació seran l'eina que organitzarà a les hordes enlloc d'un instrument d'adquisició de coneixement, ja que les masses no tenen la capacitat intel·lectual ni el llenguatge que els permet adquirir coneixement.

Així doncs algun dia els discs durs de google deixaran de funcionar. En aquest moment serà totalment irrellevant que quedin llibres escrits perquè senzillament ningú estarà capacitat per llegir-los. La conseqüència final per a la humanitat serà que haurem passat de la història a la post-història. Com és obvi, aquest nou període de la humanitat no quedarà recollit més que, possiblement, en dibuixos barroers d'escenes de cacera en coves. 

21 d’agost, 2011

Fúria divina a la Jornada Mundial de la Juventud JMJ Madrid 2011


JMJ Madrid 2011
Just quan Joseph Ratzinger (conegut com a Papa Benet XVI)  començava a llegir el seu discurs de vigilia  ahir a Madrid,  es va iniciar una impressionant tempesta amb llamps, forta pluja i vent huracanat que va obligar a suspendre l'acte. Part del revestiment de l'escenari es va desprendre degut al fort vent i un pal de llum i unes carpes varen caure ocasionant aquestes darreres set ferits amb diverses contusions, trencament de clavícula, nas i ròtula.

El papa Benet XVI va haver d'interromompre el seu discurs quan tot just havia llegit dos breus paràgrafs del seu discurs de vigilia. La resta del discurs no va ser llegida però es pot consultar el text complet aquí. La frase que acabava de llegir feia precisament refrència a com Déu estima als seus fidels. En aquests instants semblava que s'havia desencadenat la fúria divina contra els centenars de milers d'assistents a l'acte que durant tot el dia havien suportat temperatures properes als 40 graus.

Segons informa la cadena SER i altres mitjans la pluja va ocasionar que 600000 hòsties quedessin remullades i inutilitzables pel rite de la comunió.

En relació amb aquest curiosos successos cal remarcar que dins de les mateixes jornades es varen instal·lar al Parque del Retiro 200 confessionaris de campanya on els joves confessaven els pecats comesos. Aquesta xocant estampa es pot observar en les següents fotografies: